Copa Parlophon: neix una gran rivalitat (1930)

E l día 30 de Maig de 1930 es jugà el primer partit femení al camp de l'Iluro, entre el Club Femení de Basquetbol de Mataró i el Vilassar, amb derrota per 5 a 8 . Les pioneres femenines foren : Anglas, Clavell, Vicens, Fors, Spa i Torres. També l'Iris formà un equip femení, però de tota manera aquest intent no va fructificar, potser perque no hi havia massa competencia. Si que es progressaria, i de que manera, en l'ambit masculí...

Debuta l'Iluro

Per ordre gubernativa el Premilitar, el primer equip de la nostre ciutat, no podia competir i els seus jugadors es repartiren entre l'Iluro( que amb el temps passaria a nomenar-se C.D. Mataró ), on Jaume Mas havia creat la secció de bàsquet, i l'Iris, on el bàsquet anava agafant cada vegada més força i que jugava a un camp situat a la Ronda Alfons XII, en uns solars de la familia Viada. Precisament el debut de l'Iluro es va produir en un enfrontament el día 27 de Juny de 1930, diada de Corpus, amb un partit contra l'Iris, que segons sembla no va tenir res d'amistós, i va tenir molts incidents. El resultat final va ser de 28 a 12 favorable a l'Iluro i jugaren Canal, Roig, Cordón, Raimí i Costa per l'Iluro i Bonamusa, Nogueras, Sixto,Samper, Borràs i Junqueras per l'Iris.

La Copa Parlophon

A l'estiu de aquell any 1930, es va disputar un altre torneig important: la Copa Parlophon, en el qual va néixer la nova rivalitat mataronina entre Esportiva i Iluro. Participaren deu equips: Iluro, Amateur's,Penya Jazz,Catalónia i Estètic al grup A i Esportiva, Penya Llevant, Frogs, S.U.Z. i Ateneu al grup B.

Iluro i Esportiva ja es varen demostrar molt superiors guanyant els vuit partits i plantant-se a la final imbatuts. Aquesta es va jugar el 31 d'agost al camp de l'Iluro amb unes grades plenissimes i també va tenir molts incidents. Faltant deu minuts el col·legiat Sr. Medina va donar per acabat el partit amb el resultat de 19 a 15 favorable a la Esportiva, quan un jugador ilurenc va abandonar la pista per anar a discutir amb el públic. Segons sembla després d'aixó el col·legiat va ser agredit per una fanàtica de l'Iluro. Havien jugat per l'Esportiva: Montasell, Ginesta, Berga, Llinés i Xivillé i per l'Iluro: Jesús Canal, Gaspar Canal, Cordón, Raimí i Costa.

L'U.S.A. ha de plegar

El mes d'octubre l'Esportiva i l'Universitari foren convidats a Saragossa per fer una exhibició, convidats pel Congrés de Joventuts Catòliques, i jugaren al camp de l'Iberia amb victòria de l'Esportiva per 22 a 12. Aquest possiblement va ser el darrer partit de l'Universitari, que es va desfer ja que els seus components havien de cursar estudis fora de Mataró. Una nota al Diari de Matró parlava d'aquells nois que ens havien emocionat amb el seu joc ràpid i precís ara havien assolit un altre trionf esclatant en obtenir el grau de Batxillerat Universitari. El 28 d'octubre de 1930 ja es va celebrar un homenatge al pare Millán al camp de l'Esportiva del Cercle Catòlic en el qual queda palesa l'altura a la que havia arribat el bàsquet a la nostra ciutat, tot i que els dos principals equips de Mataró varen perdre contra una selecció catalana.

Competició  oficial

A quell mateix any, quatre equips de Mataró ( Esportiva, Iluro, Iris i Llevant )foren inscrits en els campionats de Catalunya de 2ª Divisió de la temporada 30-31. En la primera jornada es registraren aquests resultats, que són els primers de confrontacions oficials jugats per equips de Mataró: Iluro-Ebre 29 a 5; Esportiva - J.Valenciana w.0; Llevant - Hospitalet 21 a 16; Iris - Ateneu Montserrat 23 a 18. Quatre victòries per començar no estava malament!!. L'Esportiva va dominar el grup A, guanyant tots els partits davant d'Ateneu Montserrat,  J. Valenciana, Tennis Horta, Gimnàstic Badalona, Hospitalet i Iris. L'Iluro també va ser el primer del grup B imbatut, superant Unió Joves Cristians, Ebre, Penya Coratge, CC Hospitalet, Arenys i Llevant. Per tant es plantaven els dos equips mataronins en la final de la 2ª Divisió. Fins aquell moment l'Esportiva havia guanyat sempre en els enfrontaments que havien tingut. Jugaren els mateixos jugadors que a la final de la copa Parlophon, però amb resultat ben diferent, ja que la victòria va somriure als ilurencs: 13 a 26 a la pista de l'Esportiva i 24 a 19 al camp de l'Iluro.

L'Iluro guanya al promoció a 1ª

A bans de jugar la promoció d'ascens contra el Martinenc, l'Iluro va rebre l'Espanyol que havia estat el campió de 1ª categoria, i demostrant la seva fortalesa en aquells moments, l'Iluro va empat amb els blanc i blaus. Semblava clar que el Martinenc, el cuer de la 1ª Divisió, no hauria de ser rival, i així va ser. A Mataró al camp neutral de l'Iris, guanyà l'Iluro per 38-13. En el segon al camp de l'Europa la superioritat encara va ser més aplastant guanyant per 6-57. L'Iluro a més de campió de 2ª aconseguia pujar a 1ª Catalana, on jugaria la temporada 31-32. Abans de començar la temporada següent es donaren tres notícies importants: 1ª) Finalment l'Esportiva, i també la Gimnàstica Badalona, van aconseguir l'ascens ja que l'Europa i el Gràcia, van renunciar a la 1ª Divisió, i d'aquesta manera la rivalitat mataronina es mantindria a la màxima categoria catalana. 2ª) Es varen fusionar Iris i Llevant, agafant el nom del primer equip i per tal de tenir un equip més potent a la 2ª Categoria. 3ª) En el festival de repartiment de premis de la temporada anterior es va donar un nou empat a 15 entre Iluro i Espanyol. La premsa barcelonina remarcava l'actuació de l'equip ilurenc i sobretot la defensa feta pels germans Canal sobre les figures espanyolistes.