TEMPORADA MOGUDA A 1ª CATEGORIA

La temporada 31-32 va començar amb un altre enrenou, quan els dos clubs mataronins varen presentar la fitxa de Xivillé i el jugador no va poder jugar amb cap dels dos equips.

En el primer partit del campionat el dia 12 de desembre, l'Iluro no va tenir compasió de l'Esportiva i va guanyar per 31 a 8. Cordon amb 17 punts va ser la gran figura del partit, i en les files ilurenques debutaren Arenas, procedent de l'Arenys, i Ginesta, de l'Esportiva.

Va ser un campionat molt conflictiu i els incidents ja començaren en el segon partit quan l'Iluro va rebre la visita de l'Espanyol i va perdre per 17 a 23, motivant el tancament del camp. Després el Laietà, sancionat per altres fets, no es va presentar a jugar a Mataró. Finalment l'Esportiva també sancionada per un partit no acabat contra l'Espanyol, va decidir retirar-se de la competició, cosa que també va fer el Badalona. O sigui tot un caos, que va acabar així: Espanyol 26; Juventus 25; Laietà 20; Patrie 16; Iluro 11; Barcelona 10; Badalona 4 i Esportiva 2.

El potencial mataroní va quedar demostrat en un partit jugat a la " Diada de l'Iluro" el mes de Juliol en el qual la selecció catalana les va passar morades per derrotar per 27 a 24 la selecció de Mataró formada pels germans Canal, Berga, Cordón, Xivillé i Raimí. Els jugadors mataronins començaven a agafar renom, i Gaspar Canal i Cordón van ser seleccionats per jugar amb la selecció catalana.

Memorable temporada 32 - 33

L' Esportiva inicialment semblava que baixaria, però finalment va haver-hi una ampliació i es va mantenir a la màxima categoria. L'Iluro havia format una plantilla potentíssima amb Jesus Canal ( que malhauradament moriria el mes de Gener ), Gaspar Canal, Cordón, Costa, Raimí, Ginesta, Arenas, Mauri (vingut de l'Iris), Oltra, Bonet, Roig, Duch, Junqueras, Pérez, Roldós, Brunet,Comas i García, per als seus dos equips. L'Esportiva tenia a Montasell, Sauri, Jané, Bras, Martí, Xivillé, Llinés, Berga, de Doria, Serra, Josep Mora ( que anys després seria president de la secció del CE Mataró ), Pujadas, Esquerra i Soler.

La temporada va ser sensacional per a l'Iluro que va arribar al liderat durant diverses jornades, però el va predre a la pista de l'Espanyol. Tres victòries contra Laietà, Patrie i Barcelona li donaren al final el subcampionat en igualdat amb l'Espanyol: Juventus sabadell 32, Iluro i Espanyol 28, Laietà 23, Patrie 22, Barcelona 16, Coratge 14, Hospitalet 9, Esportiva 6 i Badalona 2. En els derbis la superioritat ilurenca havia estat total amb victòries per 14-41 i 44-12. Cal destacar també que en segons que equips , que jugaven sempre abans dels primers, el títol va ser per a l'Iluro, per davant del Barcelona.

L'empat amb l'Espanyol va obligar a jugar un partit de desempat, que es celebrà a Badalona. Gran quantitat de seguidors acompanyaven a l'equip i l'Iluro es va imposar per 19 a 15, amb un equip format per Canal, Ginesta, Arenas(3), Cordon (2) i Raimí /14).

Aquest Triomf va donar la possibilitat de jugar el primer campionat d'Espanya de bàsquet.

En l'any 1936, a causa de la guerra civil espanyola van quedar suspeses les competicions, que tornarien a començar en l'any 1939, any en el que els equips mataronins van fer una fusió i es va crear la Mataró-Deportiva, la qual va passar més tard a nomenar-se "Associació Deportiva del C.D. Mataró" i van entrar a formar part de la màxima categoria regional, que per dret els pertocava. A la següent temporada es va desfer la fusió i per tal motiu el C.D. Mataró va seguir a la 1ª categoria i l'Associació Deportiva del C.C. va passar a la 3ª categoria.

Ara fem un salt en el temps, en el qual els conjunts mataronins, van passar per diferents categories i ens aturem a la temporada 1959/60 en la qual l'equip juvenil del C.D. Mataró, es va proclamar Campió de Catalunya i Sots Campió d'Espanya, per a seguir en les temporades 60/61 i 61/62 que es va proclamar doble campió de Catalunya i Espanya.

L'Esportiva i el CD Mataró junts a Segona Divisió ( 1962 )

É rem a primers de la dècada dels seixanta i feia uns anys que el primer equip de l'Esportiva havia quedat eclipsat pel CD Mataró al capdavant del bàsquet local, i també un magnífic equip juvenil amb opcions a anar al Campionat d'Espanya havia estat eliminat pels groc-i- negres. La temporada 61-62 s'iniciava amb l'equip a 1ª Regional i buscant una vegada més l'ascens a la 2ª Estatal, anomenada Trofeo Gonzalo Aguirre, on ja hi jugava el CD Mataró. En la primera fase l'Esportiva va quedar per sota del Collblanc, i en la segona fase, també en un grup de quatre, es va classificar per a la fase d'ascens junt amb el Prat, deixant fora el SESE i el Sagrada Família de Terrassa.

A la fase d'ascens, terriblement igualada l'Esportiva va començar guanyant a Granollers ( 44-52 ) i a la pista de Pedagogium ( 51-52 ). L'equip començava a acostumar l'afició a finals frenètics que continuarien: Esportiva-Prat 41-43, Esportiva-Granollers 48-46, i Esportiva-Pedagogium 33-34. Abans del darrer i decisiu partit a la pista del Prat, la junta que presidia Jaume Buch, va cessar l'entrenador Agustí Fonollosa tot buscant un revulsiu que no arribaria: Prat-Esportiva 46-38. L'ambient a la pista del Baix Llobregat havia estat decisiu i també el marcatge a Alsina, la figura espotivista. L'equip mataroní acabava per darrere del Prat i igualat amb el Pedagogium, però quedant tercer pel bàsquet-average general. Tot era molt ajustat...

Però poc després va arribar la notícia que la Federació havia decidit ampliar la Segona Divisió i el club groc i morat pujava a la categoria on ja es trobava el CD. Mataró. La nova temporada es presentava emocionant.

Debut amb victòria dramàtica

E n el primer partit jugat a Segona Divisió, l'Associació Esportiva, que tenia un nou tècnic en la persona de Pedro González, va fer valer la seva experiència en finals dramàtics i va derrotar el Sabadell per 57-56, capgirant un 50-53 en el darrer minut. Havien jugat aquest històric partit Garcia (7), Lorente (2), Burgos (6(, Alsina (14), Sala (3), Escurriola (2), Tarruella (20), 18 d'ells a la segona part, Solé (3) i Prat. En canvi el Mataró no tindria tanta sort a la primera jornada caient davant del Sant Josep a Badalona per 52-41.

Però després tot canviaria i el CD Mataró es ficaria en el grup capdavanter, com s'esperava inicialment, mentre que l'Esportiva va passar a lluitar per mantenir la categoria.

Dos derbis favorables als groc-i-negres

E l primer derbi local es va jugar el 3 de febrer a la pista de l'Esportiva, després de treure la neu de la pista en aquell hivern tan fred que es va viure a Catalunya, en un ambient glacial i sense nervis a les grades. La superioritat del CD Mataró va ser clara, imposant una gran defensa. Al final 25-40, tot i que en els guanyadors estava absent per lesió en Josep Maria Soler.

A la segona volta el CD Mataró es va tornar a imposar a la seva pista per 61-45 però en un partit més "calent" on tots dos equips es jugaven part de les seves aspiracions i on Soler amb 31 punts va marcar la diferència.

Al final el St. Josep de Badalona va quedar primer classificat de segona categoria amb 42 punts, un més que el CD Mataró i dos més que el Mollet. Per la seva banda, l'Esportiva amb 28 punts va quedar situat en la novena plaça, mantenint així la categoria recent assolida, però aconseguint-ho una vegada més "in-extremis", amb una victòria en la darrera jornada contra l'Hospitalet per 43-29.

El CD Mataró puja a la Lliga Nacional ( 1963 )

Dues fases rodones

L 'objectiu del CD Mataró era un altre i de moment s'havia classificat per a la fase semifinal a Madrid. Amb un equip que tenia la seva base en el juvenil que havia quedat dues vagades campió d'Espanya buscava l'ascens a la màxima categoria, a la lliga Nacional, per tal de poder enfrontar-se als més grans. L'entrenador Antoni Serra era ben conscient que l'objectiu era possible i es va treballar de valent en aquesta línia.

Abans d'anar a Madrid, es va jugar la fase final del Campionat de Catalunya, caient el Mataró davant de l'Aismalibar de Montcada, on jugava el mataroní Ramon que aquell mateix any havia estat internacional.

A Madrid, el CD Mataró va ser el millor guanyant l'Estudiantes de Vigo 49-43, el Banco Vizcaya de Madrid 69-35, l'Obras del Puerto d'Alacant 87-31 i N.S. Fàtima de Madrid 52-41, classificant-se per a la fase final a jugar a Lleida. Un fet demostratiu de com dominava el bàsquet català, és que dels quatre finalistes, tres eren d'aquí, i només el Pineda, que havia estat el primer de altre grup català, va caure eliminat a Sevilla, davant de l'equip local i degut a la força ambiental.

De Lleida es torna amb títol i ascens

A Lleida tot va anar perfecte. En el primer partit el Mataró va demostrar ser superior al Sevilla guanyant-lo per 79-59 amb 20 punts de Soler. En el segon es va superar el Sant Josep de Badalona per 76-53 novament amb 20 punts de Soler i 23 de Martínez. En el tercer, que es preveia el més senzill, tot es va complicar quan el Sèmolas Espona de Terrassa es va posar onze punts per davant quan Martínez, Vallés, Vilavella i Bonemaison ja havien estat eliminats. Amb Soler ( que va anotar 33 punts ), Peiris, Sensat, Viñals i Tolosa en pista es va saber remuntar  aconseguint una ajustada victòria per 65-63, que va donar l'ascens a la màxima categoria estatal, i a més obtenint el títol de 2ª Divisió.

" El somni s'havia fet realitat i la ciutat tornava a vibrar amb el bàsquet com en els temps d'en Bonareu, i tot gràcies sobretot al ritme frenètic que imposaven dos jugadors petits d'estatura però grandissims de qualitat com eren Joan Martínez i Josep Mª Soler, i naturalment a la gran tasca d'Antoni Serra a la banqueta. El CD Mataró, sota la presidència de Josep Mora, viuria grans emocions a partir d'aquell moment i durant molts anys els millors equips d'Espanya passarien per la pista descoberta del Camp Municipal, després pel Velòdrom i finalment pel Palau d'Esports.

I passarien molts anys abans els dos equips mataronins no es tornessin a trobar..."

L'Esportiva juga durant tres temporades a 2ª

L'Esportiva una vegada el CD Mataró va pujar a la lliga Nacional va acceptar el seu rol de segon objectiu en la permanència a la Segona Divisió, Trofeu Gonzalo Aguirre. Abans de la temporada 63-64, Rafael Pou va fer-se càrrec de la presidència de l'entitat del Centre Catòlic i va encomanar a Miquel Ramon la tasca de dirigir el primer equip. L'Esportiva va fer una campanya semblant a l'anterior acabant en vuitena plaça i salvant la categoria novament. Destacaven en aquell equip Gibert, Tarruella, Garcia, Helios Xaudaró, Miquel Xaudaró, Alsina, Vicente i Lorente

Antoni Serra dóna una ajuda extra

La temporada següent va ser més complicada. S'havien incorporat procedents del Mataró Peirís, Bonemaison, Cruells i Martín, a part de joves com Mauri, Espàrrech, i havien estat baixa Tarruella i Vicente. L'Esportiva només va guanyar un partit en tot el campionat i havia de baixar a 1ª Regional, però com venia sent costum en finalitzar la temporada varen arribar "noves ordres" i l'Esportiva va jugar una promoció de permanència. El club veient una darrera possibilitat de salvació va esgotar-la i va demanar a Antoni Serra que dirigís l'equip en aquesta promoció. Serra va accedir, amb el vist-i-plau del CD Mataró.

En el primer partit es va derrotar el Collblanch per 44-33 i després en el darrer partit a cara o creu, es va superar el Granollers per 55-47, amb un equip format per Bonemaison (22), Xaudaró (12), Gibert (8), Martín (3), Esparrech (6), Alsina (4) i García. La temporada va acabar de forma feliç, però la següent seria dramàtica i trista, ja que s'acabaria consumant el descens a 3ª Divisió.

Va començar amb molta il·lusió, amb Carles Lorente com a nou president i Vicenç Guimerà com a nou entrenador, hi havia alguns noms nous a l'equip ( Bartrés, Corominas, Cuní i Vicente que havia tornat) i desapareixien Bonemaison, Alsina i Gibert.

Després d'un mal inici, es va reaccionar, però això no va ser suficient per evitar arribar en una situació crítica. S'havien de guanyar els dos darrers partits per salvar la categoria.. Primer es va derrotar el Ripollet per 59-51, però en el darrer partit jugat contra el Montgat, que no s'hi jugava res, la fatalitat va acompanyar els esportivistes  que fallaren fins a 18 tirs lliures, van acabar perdent per 55-56 a la pròrroga, i van baixar per bàsquet average desfavorable amb el Malgrat. Aquesta vegada s'havia tornat a portar al límit la supervivència a la categoria, però no hi havia hagut la sort d'altres vegades.

A la temporada 1963/64 es va aconseguir entrar a formar part de la màxima categoria del bàsquet espanyol juntament amb els equips: Real Madrid, Estudiantes, C.N. Helios, Juventud, Aguilas de Bilbao, Canoe N.C. i Picadero.

La millor temporada per el C.D. Mataró a la Lliga Nacional va ésser la del 1965/66, on es va classificar en 3ª posició, superat pel Real Madrid i el Picadero, en aquesta temporada l'equip del C.D. Mataró va guanyar tots els partits jugats a casa.

El Bàsquet Femení arrela fort (1965)

Era el mes de Juny de 1965 i un bon grupet de noies s'havien unit sota el nom d'Agrupació Femenina de Bàsquet, amb ganes de fer un equip d'aquest esport que a la nostra ciutat havia tingut altres intents sense acabar-se de quallar. Les ensinistrava técnicament Bonaventura Riera, i en el primer partithavien perdut a Vilassar per 25 a 18, peró hi havia temps de millorar... La primera alineació estava formada per C. Roig, R.M. Font, R.M. Codina, R. Ros, J. Cot, N. Camp, M. Genisans, M. Font, M. Pera, M. D. Jané, A. M. Fortuny i M. Estrader. En el seu segon partit jugat a Premià de Dalt, a finals de Juliol, va arribar la primera victòria ( 10 a 20 ).

Aquell mateix estiu, en uns moments en que el bàsquet masculí estava a la cresta de l'onai ben a punt de guanyar al grandissim Real Madrid, es van donar les circunstancies ideals per fer també un gran equip femení a Mataró.