inici | partits setmana | resultats setmana | FCBàsquet | VoleiCat | forum Boet | forum portalmataro.com


 

 

 

 

La Influència del pare mànager - per Javier Imbroda

 

 

 

 

És un personatge que ha aparegut amb certa força recentment en el món de l'esport, coincidint curiosament amb el “boom” econòmic nacional. És digne d'analitzar per les seves característiques d'actitud i comportament i, per suposat, per la influència que pot arribar a tenir en el nen o jove; aquest, lògicament per la seva edat, immaduresa i ascendència paterna o materna, ho assenteix gairebé tot, desconeixent normalment les conseqüències que deriven d'aquesta influència.

 

Com distingir-lo? És senzill. No acostuma a faltar a cap entrenament i partit, però compte, no confondre amb pares que assisteixen per altres tipus de circumstàncies (transport) i que solen tenir una actitud discreta, apoiant i animant als seus fills d'una manera elegant i digna d'elogis. Els altres no. Acostumen a tenir una actitud activa, gravant amb video, fent estadístiques, notes tècniques, comptant els minuts de joc, parlant (?)..., per després utilitzar-les en general de la següent manera:

 

El seu fill (i el pobre no en té la culpa) gairebé sempre ho fa bé; si ho fa malament, el responsable és l'entrenador, que no l'entén o que fins i tot li vol fer mal, o que els seus companys són pitjors, no li passen bé o que el club no atén a les seves demandes econòmiques... sempre hi ha alguna cosa.

 

Quants entrenadors, col·legis o clubs, sobretot en categories inferiors, han hagut de suportar a aquest tipus de personatge? És a dir, aquella gelosia, amor i protecció mal entesa fa que al nen o jove el vagin alliberant de responsabilitats progressivament, convertint-se en un nen consentit i “diferent” a la resta dins d'un grup que hauria de ser homogeni.

 

Per tant, enlloc d'orientar les seves inquietuds d'una forma positiva, acaben convertint-se en una espècie de manager, defensor dels anomenats interessos del seu fill o ¿client? I tot això, i sorprenguin-se, amb nois joves.

 

Quines són les conseqüències? Doncs normalment, quan el fill madura lentament, ja que el seu procés és diferent a la resta, no acostuma a acabar agraïnt el “suport donat” del seu pare, avorrit del joc per la pressió que ha hagut de suportar, diluïnt-se en un jugador més. No s'adonen del mal que fan?

 

Durant la meva experiència com entrenador, he conegut diversos casos i, tot i que hi hagi excepcions que confirmen la regla, no poden adulterar un procés natural de formació educativa que és bàsica pel posterior desenvolupament de la persona amb l'excusa de tenir un diamant en brut perquè, a la majoria de situacions, acaba sent un brut que hauria pogut estar un diamant.

 

 

 

 

 

 

Noticies FCBasquetbol

 

 

  • Ja estan aquí les fotos dels Centres del PDP , tant de minis de primer any com de segon. [Veure fotos...]

 

 

 

 

 

Autors | Contacta'ns | Copyright© 2005 aeboetmataro.net

Poliesportiu Eusebi Millán -  Tfn - Fax  93 7577887

C/ St. Cugat nº 146 - 08302 - Mataró - ( Barcelona)