Estimat pare i estimada mare

Us agraeixo que vingueu a veure'm els caps de setmana quan faig l'esport que a mi m'agrada: el bàsquet.

Hi ha moltes coses que us agraeixo: que m'acompanyeu, que em porteu en cotxe, que m'animeu, que m'aplaudiu,... 

Però també hi ha aspectes de la vostre actitud que no puc entendre. De vegades, durant els partits no sembleu les mateixes persones. Quan arribeu al camp us transformeu i mostreu comportaments que a mi no m'agraden. 

Vosaltres em vau ensenyar a comportar-me formalment i a tenir bones maneres a qualsevol lloc i en qualsevulla situació. Per aquesta raó, m'agradaria que ara no espatlléssiu allò que vaig aprendre de vosaltres. 

Intentaré dir-vos-ho amb tot l'afecte que us tinc, i més, considerant que jo no us puc castigar, que seria el que vosaltres em faríeu a mi si no em comportés adequadament. 

Considero molt important mantenir una actitud d'ESPORTIVITAT ja que el RESPECTE vers els jugadors i les jugadores, ja siguin persones primes o grasses, bones o dolentes, del nostre equip o del contrari,..., és fonamental. S'ha de tenir respecte perquè tot jugador o jugadora fa el que pot afavorir al seu equip i ningú no l'ha de menysprear. 

Una altre qüestió que em preocupa molt són les baralles entre el públic. No teniu cap raó per barallar-vos, ni per intercanviar insults amb les famílies que animen a l'equip contrari. No diguem quan aquest comportament es produeix entre vosaltres! 

Quan juguem a bàsquet intentem donar-ho tot al camp de joc i, després del partit, quedem com amics i amigues però no passa el mateix entre vosaltres. M'agradaria que l'amistat i el respecte presidissin les vostres relacions. Quina sort la d'aquells equips en els que els pares i mares queden per dinar, per sortir... després dels partits. 

Penso que el bàsquet, és un gran esport, però encara ho seria més si no hi haguessin discussions, renyines entre el públic o paraules malsonants dirigides a l'àrbitre, als entrenadors o entrenadores.

Totes aquestes persones estan fent un gran esforç perquè els nens i nenes tinguem la il·lusió d'ésser protagonistes en el terreny de joc. Sense la seva col·laboració, nosaltres perdríem l'interès de practicar l'esport. 

Els comportaments agressius són violència i la violència mai és desitjable. Nosaltres aprenem dels vostres gests i de les vostres paraules. Jo ja sé que, de vegades, l'àrbitre, l'entrenador o un jugador s'equivoquen, però què no ens passa a tots? No ens equivoquem?

Hauríem de reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que no hi ha gent perfecta i, en canvi, pensem que tots podem millorar. 

Gràcies per haver-me dedicat uns minuts i per haver llegit atentament aquesta carta. Espero de tot cor que després d'això us esforceu per aconseguir el nostre gran propòsit: que al camp de joc participem tots i tots ens trobem a gust.