La Derrota - Per Oriol Villà

És aquella paraula que més odia tota persona que fa un esport. A ningú li agrada perdre un partit, però la derrota és quelcom que està present i, per tant, hem d'aprendre a conviure amb ella.

La convivència amb la derrota no és fàcil, però els que aconsegueixen relativitzar-la són els que aconsegueixen superar-la...

Com la podem superar? El més important és tenir clar que ja és un fet inevitable. Ja no es pot canviar el resultat del partit. A partir d'aquí el jugador i l'entrenador han de tenir l'habilitat d'analitzar què és allò que s'ha fet malament i que ha pogut provocar la derrota i posar-se a treballar per intentar que no es torni a repetir. Mai, sota cap concepte, hem de pensar que nosaltres no en tenim cap responsabilitat...Hi ha entrenadors que pensen que ells no poden fer res per que el que ha de fer els punts i el que ha de defensar és el jugador. Hi ha jugadors que pensen que, com no han jugat en el partit o han jugat poc, no en són responsables. N'hi ha d'altres que diuen que han fet el que han pogut però que han tingut mala sort. N'hi ha d'altres que diuen o pensen que els seus companys no els han ajudat prou i per això s'ha perdut. Hi ha vegades que els culpables, diem, són els arbitres. Tot són excuses i les excuses no ens deixen superar les derrotes....

L'única manera de superar les derrotes és prescindir de les excuses i seguir treballant, però també és molt important ser conscients de la realitat de l'equip del que formem part...

Recordo una anècdota d'un gran entrenador que no va obtenir ni una victòria en tota la temporada, però després de cada partit  deia a les seves jugadores que havien guanyat el partit tot i que el marcador reflectia el contrari. L'explicació que donava era molt senzilla: les jugadores havien posat en pràctica en el partit tot allò que s'havia entrenat al llarg de la setmana. Ell considerava que la victòria l'obtenien contra ells mateixos ja que no podien guanyar als altres....Cada equip ha d'aconseguir aquest tipus de victòria que ha de deixar a cada membre del grup amb la satisfacció  de la tasca realitzada. No podem oblidar que hi ha equips que , tot i que segons el marcador han guanyat, no han estat capaços de guanyar-se a sí mateixos...

Com queda un esportista  després d'una derrota? Quina reacció té un jugador després d'una mala acció?

Aquestes són per a mi les preguntes que  hem d' aprendre a contestar.

Després d'una derrota un esportista té l'obligació, després d'haver analitzat el partit, de superar mentalment el seu estat negatiu. La vida segueix i els reptes segueixen, per tant és important que l'esportista  tingui molt clar que un component important del següent partit serà com ell s'enfronti a les dificultats que ben segur sorgiran. Algú es pot  preguntar què passa si el partit s'ha guanyat...La resposta és ben senzilla l'esportista ha de repassar mentalment la seva actuació (de forma honesta) i veure en quines accions no ha estat capaç de superar-se a sí mateix i aquest és el repte que té davant seu pels propers entrenaments i partits.

Tot això connecta perfectament amb la segona pregunta que ens fèiem  al principi. Tot esportista falla en un partit. Quina és la diferència entre els que superen l'errada i els que no ho fan? Sens dubte la força mental del que ha fet l'errada. Estem cansats de veure esportistes que després d'un error en fan tres més i s'enfonsen, es senten incapaços de reaccionar, pensen que no serveixen, busquen excuses,...Però n'hi ha d'altres que aconsegueixen “oblidar” aquest error, que és inevitable, i no es pot canviar i són capaços de superar-lo i ajudar al seu equip.

Aquesta és la gran diferència entre el que triomfa i el que perd. El que perd no és el que falla sinó el que no és capaç de superar l'error. I aquesta és la gran lluita que ha de guanyar un esportista per sentir-se satisfet del seu treball.

I, com sempre, la conclusió final és que per aconseguir la victòria és necessari l'esforç, el sacrifici i la dedicació en el treball de cada dia: la victòria no ve per casualitat, s'ha de merèixer.

ORIOL VILLÀ  

17-1-99

La Decepció - Per Oriol Villà

Totes vosaltres heu sentit o sentireu en algun moment sensacions de impotència, sensacions de pensar que no val la pena tant “sacrifici” d'entrenaments, hores de dedicació, concentracions, etc, quan a vegades rebeu un cop fort com pot ser jugar pocs minuts en un partit, no comptar massa en els plans de l'entrenador, sentir-se inferiors a altres companyes, no ser  convocades a seleccions, haver de marxar d'un club per que no compten amb vosaltres, etc.

Què podeu fer davant d'aquestes situacions?

El que és important és que sigueu capaces d'analitzar i sopesar tots els aspectes. Heu de posar en una balança els pros i els contres d'allò que esteu fent i a partir d'aquí valorar si realment us compensa.

En cas que la decisió sigui que no val la pena el “sacrifici” del temps perdut, sense cap tipus de por o de vergonya, us heu de dedicar a altres coses.

Ara bé, si decidiu que val la pena allò que esteu fent, heu de ser capaces de ser “fortes” mentalment i pensar que hi ha aspectes que no depenen de vosaltres i que, per tant, no podeu “controlar”, però n'hi ha d'altres que sí que depenen de vosaltres i del vostre treball diari. Aquests són els que no podeu deixar de banda i en les que heu de posar el màxim esforç. Penseu que d'una manera o d'altra l'esforç sempre obté els seus fruits i el principal és la satisfacció personal

Recordeu: “ Que mai ningú us hagi de dir que no heu fet tot allò que podieu ”

Penseu que el bàsquet no és res més que un ensenyament continuat i totes les coses que feu en aquesta vida tenen moments bons i moments no tan bons, però que us ajuden a formar-vos cada dia una mica més com a persones.

Tot i els moments difícils que passareu, el més important és que disfruteu d'allò que feu.

ORIOL VILLÀ